NARDONE,G. BOLMIDA, M.
(2008): Retrato de dos modelos de familia. Cuadernos de pedagogia nº378 Abril
Existeixen
un tipus de escriptors, de transmissors
d’idees i, per tant, de productors d’ideologia, que tracten de
presentar-nos el seu discurs com la
realitat existent. Per aconseguir això revesteixen les seves paraules d’un alo
d’objectivitat, oferint les dades que més li convenen a l’hora de confirmar les seves teories, és a
dir, tractant de manipular el lector. De totes maneres es fàcil desemmascarar aquest tipus d’intel·lectuals, ja que el seu
propòsit de convèncer queda exposat amb
claredat, malgrat la intenció de l’autor, en els adjectius utilitzats i en
determinades paraules claus que traeixen
el seu discurs.
L’exercici que fa Giorjo Nardone en aquest
article sobre la família és un exemple d’aquest tipus de producció ideològica.
L’autor tracta de presentar dos models de família (el hiperprotector i el
democràtic-permissiu) extrems i estereotipats com els més representatius de l’actual
estat de les relacions dels pares i mares amb els seus fills. Evidentment, segons
Nardone, aquest estat de les relacions familiars té uns efectes perversos, ja
que els infants i els adolescents s’han arribat a convertir en els reis de les
conductes desviades fins al punt de ser assetjadors dels seus pares i delinqüents
violents. Abans d’arribar a la part final de l’article un es demana que pretén
l’autor amb aquest dibuix catastrofista de les relacions filioparentals, però
quan se segueix llegint queda en evidència la intenció de l’escrit; era necessari oferir
aquesta imatge de la incapacitat educadora dels pares per donar la condició de
màrtirs del sistema educatiu al pobres ensenyants, que, per a ell, estan en una
situació d’aïllament i tenen les mans lligades a l’hora de ensenyar als
nens que els seus actes no quedaran
impunes, sinó que han de rebre el càstig o el premi que es consideri que es
mereixen. La situació s’havia de presentar amb un deterioro extrem ja que el
que es demana són mesures extremes: El conductisme al poder!!!!!!!!!
Nardone lliga
intel·ligentment el concepte de responsabilitat amb el d'impunitat i el de càstig com si el camí cap a la
responsabilitat dels infants passàs
indefectiblement per les mesures
disciplinàries d’aquest tipus. Finalment, com una supernany conductista, l'autor
s’ofereix a ensenyar als pares, que desesperats demanin ajuda, la fórmula que
els tornarà al seu paper de guies prestigiosos i que no és un altre que la
construcció de normes mitjançant el concepte de premis i càstigs. Em deman
quan de temps tardarà Esperança Aguirre a fitxar Giorjio Nardone com a assessor de la Conselleria d’Educació de la
Comunitat de Madrid.Com a complement perfecte d’aquest article he trobat aquest vídeo que subratlla les tesis del citat text:
No hay comentarios:
Publicar un comentario