ACTIVITAT 2 (EMOCIONS)

EMOCIONS PRIMÀRIES

Per contestar la pregunta sobre les emocions primàries, deixaré que sigui el Jose actor qui parli, ja que han estat una eina de feina fonamental  durant 10 anys de la meva vida professional.

 Una de les feines del actor és transmetre emocions, dur a la persona que et mira cap al seu món emocional mitjançant la identificació amb allò que succeeix damunt l’escenari. Fins i tot prescindint d’una història, d’un personatge, simplement amb el fet que el públic et miri  entregat, es pot fer amb una mirada, un gest, que l’envaeixi la tristor, l’alegria, la por o la ràbia. I ara jo et deman: quin és el canal que uneix d’aquesta meravellosa manera l’actor i l’espectador? Que permet a la persona que actua provocar, amb la seva manipulació del aquí i l’ara, les emocions del públic?

Per a mi és evident que allò que permet aquesta connexió és la universalitat d’aquestes emocions. La gent es pot emocionar mirant un  espectacle de teatre xinès sense tenir les seves referències culturals. És clar que la cultura i l’inconscient col·lectiu defineix la nostra manera de sentir, però quan parlam d’emocions primàries  anam un poquet més enrere, és a dir, anam a allò que és innat, genètic, biològic i per tant primari i universal. “las emociones básicas o primarias son aquellas innatas en el ser humano, trasmitidas a través de nuestra herencia genética y no solo adquiridas a través de la cultura. De ellas en diferentes combinaciones nacen el resto de las emociones , es una relación semejante a la de los colores primarios y secundarios en la paleta de un pintor”  ens diu el psicòleg J.C. Santos Cougil en el seu blog ( http://7faros.blogspot.com.es/2011/08/las-emociones-primarias-que-nos-dicen.html.).

Aquí teniu un vídeo de tècnica actoral sobre emocions primàries que pot ajudar a comprendre el que s’ha dit més amunt:

Per analitzar una per una les emocions bàsiques tractaré de donar un punt de vista personal per sense perdre de vista la referència de Silvia Palou (2004, Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia. Emociones primarias y su alquimia (111-126) Barcelona.Graó) que ens parla de cinc emociones básiques útils per concretar dins el camp educatiu: amor, tristor, ràbia, por i alegria. Això no obstant,  La major part dels autors inclouen d’altres com la sorpresa i el fàstic , com és el cas de la “Roda de les emocions” de  Robert Plutnick que estableix una de les classificacions més completes i pràctiques de les emocions humanes  http://www.taringa.net/posts/ciencia-educacion/7546369/La-Rueda-de-las-Emociones-de-Robert-Plutchick.html.


 AMOR:  mitjançant l’amor ens unim al rest dels essers i al univers. El amor és donar més que rebre, però donar en  la necessitat de l’altre no des de la nostra. El amor madur també es distingeix per la incondicionalitat i el respecte per l’altre, des del autoconeixement que ens permet estimar als altres sense cap tipus de projeccions ni de relacions adictives.  La relació amb els fills o amb els alumnes ens facilita el aprenentatge de la incondicionalitat d l’amor. I també diré aquí, que crec que tothom té una capacitat infinita d’estimar, tenc molta confiança en  la humanitat i penso que l’amor és molt mes poderós que qualsevol altre emoció o sentiment negatiu i que, per tant, marcarà la nostra vida com  a espècie.  

POR:  M’agrada veure la por com un instint bàsic de supervivència, que  quan ens enfrontem a un perill o una amenaça ens posa en estat d’alerta i augmenta la nostra consciencia davant d’aquestes dificultats. D’aquesta manera la por seria una font d’energia que alliberada adientment envestiria les nostres accions  de risc, aventura, entrega, atenció.  Però la energia que provoca aquesta emoció normalment no es sinònim de moviment,  sinó de paràlisi, de immobilisme, ja que aquesta energia no alliberada ens atrapa i va paralitzant la nostra energia vital i els nostres sentiments. El nostre sistema actual i els seus governants, alimenten aquest tipus de por paralitzant.  Tenim tanta por a allò que podem perdre que ens congelem en una mort en vida i ens neguem al risc, a la aventura de un viure vibrant.  La paradoxa de tot allò consisteix en que aquest sistema basat en la por,  considera aquesta emoció com “algo vergonzoso y una confesión de debilidad i cobardia” , Silvia Palou (2004). Però és evident que d’aquesta forma s’aconsegueix la contenció necessària per a que la energia no alliberada alimenti i engrassi  la nostra necessitat de seguritat i debiliti la nostra llibertat. Els dos vídeos  que inclou a continuació són clarificadors amb respecte a aquest tema de la por sistémica. (demano disculpes al lector per l’al·legat.  No ho he pogut evitar)

RÀBIA:  Mirem aquesta emoció pel costat més positiu i veurem com no és més que una reacció protectora de la integritat davant d’una invasió. És un “NO” a un mal, a una violació. Es tallant com un ganivet, ràpida, clara, no necessita explicació. Són les dents que mostra la lloba per defendre la camada. No hi ha res tan net i efectiu com la ràbia apropiada i autèntica i sobre tot justificada. És l’emoció menys permesa i desaprovada de la nostra societat i per tant més reprimida fins al punt d’afectar-nos físicament amb malalties. La ràbia ha de ser experimentada, expressada, d’aquesta manera pot ser canalitzada, controlada, (S. Palou .2004). Personalment he pogut observar com l’autèntica alliberació de la ràbia en el moment adient, normalment du cap a un sentiment de compassió, d’empatia, ja que es passa de l’enfado a una valoració comprensiva de les causes que varen moure a l’altre a envair els nostres límits.

TRISTOR:  Una vegada fa anys vaig passar per una depressió i vaig conviure amb aquesta emoció. Si penso en aquesta experiència definiria la tristor com l’abandono emocional que es sent quan ens veiem decebuts en les nostres expectatives o desigs, es el mal de la pèrdua d’alguna cosa a la que estem aferrats. Els ulls estan cansats, els braços pengen, els peus s’arrosseguen i la veu surt lànguida, decaiguda. Moltes vegades volem evitar-la ja que creem que el nostre estat ideal ha de ser la felicitat. Però la tristor ens posa en el nostre lloc, ens baixa del pedestal, és una pluja que dissolt, descarrega la tensió, ablana la nostra rigidesa i ens enfronta a la inevitabilitat del  canvi, de deixar les coses enrere.

ALEGRIA: Es pot dir que és la energia expansiva del benestar, de gaudir de la felicitat. Ens eleva, vigoritza, fa brillar els nostres ulls, li dona harmonia al nostre caminar, il·lumina tot el nostre esser. Quan arriba la alegria hem de celebrar-la i no avergonyir-nos de  d’aquesta explosió de gaudi.  Crec que es molt important tenir sentit del humor,  saber riure fins i tot de la nostra ombra i reconèixer el costat absurd de la vida. Això ens permet veure les coses amb franquesa, adonar-nos de las poques coses que sabem, i la distància que ens separa de la perfecció, el que ens allibera de lligams solemnes.

A més, es pot dir que l’alegria és sanadora per què arriba amb la satisfacció natural de les nostres aspiracions, amb el agraïment sincer d’allò que vivim i al nostre cos li agrada molt aquesta sensació.