ACTIVITAT 1. PRESENTACIÓ

ACTIVITAT 1.

1.-PRESENTACIÓ  “QUI ETS TU?”

Hola, qui ets tu?  Qui ets tu que estàs aquí front de l’ordinador? Què penses, què sents quan t’apropes a mi. Presenta’t, parlem de nuesa, de llevar capes de maquillatge per mostrar ara una sensació, ara una emoció, ara un pessigolleig de papallones a l'estómac, al teu cos.

No, si us plau, no t’amaguis, la teva futura feina requereix valentia, confiança.

Endavant, presenta’t

Començarem de nou.

Hola, qui ets tu?

Què passa quan t'has de presentar al professor i als companys, quan és el primer dia  d’una assignatura que es diu no sé què d’educació socioemocional? Potser t’agafi amb la guàrdia baixa i de cop t’adonis que fa molt de temps que no t’has fet aquesta pregunta que arriba a tu com un punyal i es clava en el teu silenci.

Qui som jo?

Bé....Doncs jo som en Jose... i vaig estudiar filologia hispànica i quasi no vaig fer feina de professor, ni vaig ser escriptor com volia, sinó que em vaig fer actor de teatre i més tard jardiner i ara....  

Però aquest no és el joc perquè estem al començament d’una assignatura que es diu educació i desenvolupament emocional a la primera infància.  A més, en aquest primer dia de classe la mirada franca i oberta del professor invita cap a l'inici d’una relació propera, potser sincera, d’un aprenentatge professional sobre el  món de les emocions, el món de la infància, el món de la meva futura feina.

Així que començaré un altra vegada. Em presentaré de nou.

Bo.... jo som en Jose... som sensible i puc percebre les emocions pròpies i les de les persones que estan a prop de mi..., i també plor amb facilitat...

Duc 45 anys aprenent de les emocions, dels sentiments però fa poquet temps que he après a escoltar el meu cos, a controlar les meves emocions, a establir una relació fluida, madura i conscient amb els meus estats emocionals.

I, per completar aquesta presentació, m’agradaria compartir alguns moments d’aquest aprenentatge, filtrats per la mà amable de la memòria:

-Em record d’un nen de 10 anys que es va plantejar seriosament estudiar quines estratègies serien útils per deixar de ser el graciós de la colla, perquè aquest rol que havia estat tan fructífer començava a ser un problema a l’hora  de viure noves complicitats emocionals amb els seus amics.

-Em record  d’un adolescent que va prendre la decisió clara de no acceptar més el xantatge emocional dels adults.

-Em record d’un home de 30 anys que va aprendre, com un joc, cóm es podia caminar pel món amb el cor obert. Era tota una novetat. Va ser un aprenentatge divertit, perquè viatjar les 24 hores del dia pel paisatge dels sentiments propis i els  de les persones que t'envolten és tota una aventura. Però aquest home inexpert de 30 anys, encara havia d’aprendre que el cor s’obre i es tanca depenent de les necessitats del moment.

-Em record d’un pare que  va aprenent poc a poc a estimar el seu fill respectuosament i incondicionalment.

Aquest aprenentatge vital, emocional, que sempre  m’acompanya s’enreda en aquesta primera classe de l'assignatura d’educació socioemocional  amb les expectatives de futur  que en aquest moment suposa la meva formació com a  mestre.

Cóm m’ajudaran aquestes classes a aplicar  el meus coneixements del món emocional amb els infants a l’aula?

Quines noves eines m’emportaré d’aquí?

Arribaré a comprendre els plors, les somriures o les pors dels infants?

2.-EL QUADRE DE LES EMOCIONS

Encara estic envaït per les emocions i les sensacions que em va provocar el  final apoteòsic del quadrimestre passat. Per tant, La lleu sorpresa, expectació i por pel principi d’una nova assignatura quasi no arriben  a ser perceptibles al meu cos. Així que comentaré breument una emoció per a cadascun dels apartats del quadre i la forma en què la percep normalment.

EMOCIONS POSITIVES	EMOCIONS NEGATIVES	EMOCIONS AMBIGÜES
AMOR: Sent que mitjançant l’amor ens unim a la resta dels éssers de l’univers. Puc mirar els altres amb amor i sentir físicament com dins de mi hi ha alguna cosa que s’expandeix. Normalment en el meu pit es remou tot, el meu cor batega,   el meus pulmons s’omplen. Sent la vida dins  mi.	POR: La por em posa alerta, m’obre els sentits, però al mateix temps em petrifica. El meu cos es queda rígid i si no atur a temps la meva ment pot construir espais que em separen de la realitat i em deixen sense energia per actuar.	SORPRESA:Quan em sorprenc sent que he obert una porta a alguna cosa nova. Si la companya de la sorpresa es l’alegria la porta s’obre de bat a bat i el meu cos s’entrega. Si, en canvi, és la por o la tristor faig un pas enrere i vaig a poc a poc descobrint allò que ha arribat de nou .