PERÍODE D'ADAPTACIÓ:
DEL SUFICIENTMENT AL ABANS D’HORA
Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades.
Aquest supòsit ens planteja una situació en la qual es posa en joc als tres actors del període d’adaptació que es du a terme als centres escolars al inici de curs: família, docents i nens. Si intentem analitzar les diferents actituds podrem posar un poquet més de llum sobre aquest delicat moment del procés d’escolarització dels més petits.
Començarem per intentar trobar sentit a les
paraules que diu la mare a la mestra del seu fill.
La opinió de la mare sempre ha de tenir lloc a l’escola, s’ha de tenir en consideració, encara més en el període d’adaptació, on tot és un primer apropament, una presa de contacte, una iniciació de la família en la nova vida escolar del seu fill. El centre i els docents han de fer sentir a les famílies que són escoltades, que poden participar en la vida escolar. S'han de fer entrevistes, formes de participació i col·laboració, una documentació que ajudi a crear un sentiment de pertinença, d’escola oberta, en definitiva, una primera presa de contacte que es pugui sentir com una benvinguda per part dels pares i mares.
Una vagada dit això, hem de matisar algunes coses. Per exemple s’ha de dir que una vegada escoltada i tenint en compta el criteri d’una mare, la darrera decisió sobre les activitats, sobre la línia pedagògica o sobre la durada del període d’adaptació (dins de la flexibilitat pròpia d’aquest procés i del respecte al ritme individual dels nens) l’ha de prendre la mestra i el centre. Per tant, aquesta falta de respecte i d’intromissió per part de aquesta mare s’ha de tractar de comprendre però mai serà un criteri definitiu per marcar una línia d’intervenció pedagògica amb respecte al seu fill, per això estan els professionals de l’educació. No obstant això s’ha d’explicar a la mare las raons de les nostres decisions com a docents, sense cap tipus de paternalisme, sinó des d’una posició d’empatia.
Respecte a la reacció de la mestra d’aquest supòsit veiem quina actitud es por extreure de les seves paraules. “, encara que el nen ja estigui adaptat, ten por i no em sent còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessito que les coses vagin com estaven programades”.
Deixem que aquest supòsit i la seva
interpretació ens serveixi per recordar que el període d’adaptació en la
educació infantil és un moment delicat en la vida del nen on es mouen moltes
sensibilitats i, per tant, cridem l’atenció
sobre la necessitat de que totes les parts implicades el duguem a terme amb l’atenció
i la responsabilitat amorosa que requereix aquest procés
La opinió de la mare sempre ha de tenir lloc a l’escola, s’ha de tenir en consideració, encara més en el període d’adaptació, on tot és un primer apropament, una presa de contacte, una iniciació de la família en la nova vida escolar del seu fill. El centre i els docents han de fer sentir a les famílies que són escoltades, que poden participar en la vida escolar. S'han de fer entrevistes, formes de participació i col·laboració, una documentació que ajudi a crear un sentiment de pertinença, d’escola oberta, en definitiva, una primera presa de contacte que es pugui sentir com una benvinguda per part dels pares i mares.
Una vagada dit això, hem de matisar algunes coses. Per exemple s’ha de dir que una vegada escoltada i tenint en compta el criteri d’una mare, la darrera decisió sobre les activitats, sobre la línia pedagògica o sobre la durada del període d’adaptació (dins de la flexibilitat pròpia d’aquest procés i del respecte al ritme individual dels nens) l’ha de prendre la mestra i el centre. Per tant, aquesta falta de respecte i d’intromissió per part de aquesta mare s’ha de tractar de comprendre però mai serà un criteri definitiu per marcar una línia d’intervenció pedagògica amb respecte al seu fill, per això estan els professionals de l’educació. No obstant això s’ha d’explicar a la mare las raons de les nostres decisions com a docents, sense cap tipus de paternalisme, sinó des d’una posició d’empatia.
Respecte a la reacció de la mestra d’aquest supòsit veiem quina actitud es por extreure de les seves paraules. “, encara que el nen ja estigui adaptat, ten por i no em sent còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessito que les coses vagin com estaven programades”.
Aquesta docent es mostra insegura davant de
la mare i, malgrat que dona lloc a la idea de que pot estar d’acord amb ella,
es mostra inflexible amb uns arguments que l’allunyen d’una bona pràctica
educativa, ja que delega la seva responsabilitat de prendre una decisió en el
compliment rigorós de la programació del període d’adaptació del centre. Diu
que té por a que la programació es pugui
canviar depenent de les necessitats d’un nen, quan aquesta programació ha d’estar
al servei de la eficàcia pedagògica a l’hora de respondre a les necessitats de
cada infant i no al contrari. La seva inseguretat la du cap a la inflexibilitat.
També existeix la possibilitat que la mestra
estigui en desacord amb el criteri de la mare, no obstant això, estaria evitant
la possibilitat de l’enfrontament delegant la responsabilitat de la seva
decisió en el centre i en l’obligació de complir els terminis del període d’adaptació.
Aquesta possibilitat part de la falta de sinceritat de la docent i en pensar
que la seva suposada inseguretat no és sinó una manipulació de la situació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario