ACTIVITAT 8 (ESCOLA)

EL FUTUR ÉS LA ESCOLA DELS NOSTRES DIES.

Des que vaig començar els meus estudis d’educació infantil una idea ha quedat impresa amb claredat en el meu camí cap a la docència: estem vivint un moment privilegiat de canvi dels models educatius. L'educació tradicional ha fracassat i no pot donar resposta a la demanda de la societat del segle XXI, la societat de la informació, a unes noves generacions amb consciència de canvi, de crisi, a un alumnat procedent de diverses cultures i llengües al qual s’ha de donar una resposta educativa adient en la seva diversitat. És clar que els conservadors i la seva por al canvi, ara des dels governs, estan apostant amb força per la involució, és a dir, apostant per donar unes receptes per sortir del fracàs de l'actual sistema educatiu que no són altres que les mateixes que han causat el dit fracàs. La seva solució és retornar al model dels mestres autoritaris que posin “en el seu lloc” un alumnat desorientat i quasi delinqüent, al qual sembla que hem d'ensenyar de bell nou tot un saber enciclopèdic i moral (cristiana???) mitjançant la cultura de l’esforç, la disciplina i l'excel·lència. La motivació dels conservadors no és una altra que el negoci educatiu i l'intent desesperat de donar l’aparença de sà a un model terminal que ideològicament els convenia, però que fa anys va començar un camí sense retorn cap als nous temps, per tant, aquesta contrarevolució està tan condemnada al fracàs com les descafeïnades reformes dels dictadors nord-africans i els seus somnis contrarevolucionaris.

Ja són molts els centres educatius, va creixent el nombre de docents, que no creuen en un sistema propedèutic, en un aprenentatge acumulatiu, en un ensenyament uniformador i transmissiu. Aquests professionals sembren les llavors d’un model educatiu global que abasta totes les capacitats de la persona, una formació integral i per competències, un aprenentatge al llarg de la vida que formi persones autònomes, sensibles, reflexives i crítiques. Estem parlant d’un model per projectes, d’uns currículums en espiral que donen respostes diverses segons les necessitats i els interesses dels infants.  La societat del segle XXI  necessita persones conscients, sensibles i reflexives per afrontar una crisi sistèmica i un canvi global i aquest és l'objectiu que busquen els citats docents amb la seva forma de fer feina a l’aula,  sembrant les seves llavors en un camp adobat per unes lleis educatives que han  estat per davant de la pràctica docent de les nostres escoles en els darrers anys.

Però no obliden que estem en un bloc d’Educació Socioemocional d’Educació Infantil i, per tant,  reconduïm el discurs cap a les necessitats emocionals dels infants i la resposta que poden trobar en el model educatiu de què acabem de parlar. Podem considerar que l'Educació Infantil ha estat l’avantguarda en una educació globalitzadora i integral que ha tingut en compte no tan sols la seguretat física i el desenvolupament intel·lectual, sinó també la seguritat afectiva i l’educació emocional dels infants. És clar que hi ha escoles d’educació infantil, sobretot de 0 a 3, que encara només fan que guardar els nens sense educar-los, però existeixen un gran nombre de centres on els professionals escolten els nens, s’apropen, cuiden el vincle afectiu, ajuden a resoldre els conflictes, coneixen els infants, faciliten l’expressió de les emocions individuals i col·lectives, fan dinàmiques individuals en petit i gran grup i respecten el ritme dels infants. Aquests mestres no dubten a agenollar-se per posar-se a la mida del nen, per mirar-lo als ulls, per obrir la porta a l’expressió del món emocional dels petits i fer-los sentir escoltats, per acompanyar-los, consolar-los o donar-los eines per expressar la ràbia, l’alegria o la tristor. Aquest mestres són conscients que són una figura d’afecció per als nens, són el model emocional, són professionals amb recursos  que  necessiten autoavaluar la seva feina perquè la realitat canviant de la infància és exigent i, per tant, tampoc no poden abaixar la guàrdia en la seva formació.

M’agradaria veure com aquest tipus de model de sistema, de centre, de mestre d’educació infantil va pujant cap a primària, que ja ho està fent, per continuar cap a  l'educació secundària on el remolí emocional dels adolescents pugui trobar docents que escoltin, que comprenguin, que donin recursos d’expressió als alumnes.

 Crec, per tot el que he dit, que l’escola d’avui que ha de donar resposta a les necessitats emocionals dels nens ja existeix, las darreres lleis educatives ens en marquen l'orientació. El futur és el present de moltes d’escoles infantils, de molts de mestres que obren el camí amb la seva feina diària a l’aula amb els infants. Gràcies.

Per finalitzar, m'agradaria donar veu  a aquesta revolució educativa de què hem parlat abans i per això us convid a veure el documental "La educación prohibida" del qual aquí teniu un  petit trailer. 

'