ACTIVITAT 5 (HUMAN BABY)

HUMAN BABY: L'EMOCIÓ SENSE PARAULES

Parlar del tema del desenvolupament emocional dels bebès sempre pot ser un poc delicat, ja que els canals de comunicació que tenen aquests nous humans a vegades va més enllà dels paràmetres que utilitzen els psicòlegs i depenen de variables que no es tenen en compte en el món científic. Aquest documental de la sèrie Human-Baby ens ofereix l’oportunitat d’assistir a diversos experiments científics fets amb nens en edat infantil dels quals els resultats  són bastants interessants malgrat que en alguns casos queda en evidència la subjectivitat de l’estudi, i, fins i tot, la manipulació de l'experiment cap a l’obtenció d’un resultat determinat. Per exemple,  les expressions d’alegria que s’ofereixin als nens en una pantalla en un moment del vídeo,  són més cridaneres que no les de tristor que són més planes, evidentment, el nen farà més cas a les primeres que no a les segones independentment de l'emoció que sigui; la manipulació pot ser no "intencionada" però sí és clara.

D'altra banda, quin ha estat el criteri per triar els subjectes de l’estudi? I, per tant, es poden  generalitzar els resultats a la resta de la població infantil? Si ens fixem en detalls de la primera part del documental, quan apareixen els bebès, es pot apreciar que els transporten en maxicosi i no a coll, que els deixen dormir en un bressol tot sols en un dormitori a part malgrat que plorin  i que aquest tipus de tracte entra dins de la normalitat.  Quin tipus de vincle tenen amb els seus pares els infants subjectes de la investigació?  Cóm ha estat de respectuós el seu naixement? Cóm és el model emocional que reben?  Reben una comunicació de qualitat per part de les seves figures d’afecció? 

Amb aquestes preguntes volia donar lloc a la sospita  sobre la fiabilitat d’aquests estudis als quals els falta un “rigor amorós” per la  pròpia investigació.

Una vegada dit això,  he d'afegir que he trobat dades i temes molt interessants en el documental,  per exemple el tema del caràcter infantil com un definidor de la singularitat de cada nen i com a condicionador de la seva expressió emocional. Cada nen té el seu caràcter i, per tant, el docent de 0 a 3 ha de tenir en compte que els bebès, malgrat les seves limitacions expressives, tenen un caràcter propi des de petits, per tant, hem de posar especial atenció i cura a establir canals de comunicació i de comprensió de la diversitat dels infants que tenim a l’aula. Relacionat amb aquest tema, el mateix documental en un altre moment ens parla de la sutil comunicació que s’estableix amb els bebès, fins i tot amb els canvis d’expressió facial, això ens dóna la clau de la importància de la nostra atenció com a educadors, una atenció que ens ajudi a establir una veritable comunicació amb cada nen del grup des del bebè d'1 mes fins al de 3 anys. El que acabem de dir es pot comprovar quan un dels pares del documental canta una determinada cançó i abraça la seva petita perquè sap que així és com es calmarà. Aquesta  escena  ens posa en la pista del coneixement que hem de tenir de l’expressivitat dels infants del grup i dels recursos que podem establir mitjançant el contacte visual i corporal i  a través de la creació de vincles individuals i col·lectius amb els nens.

També ens pot servir com a eina educativa el tema tractat al vídeo sobre la necessitat de ser conscients del modelatge emocional i l'aprenentatge d’estratègies per al control emocional dels infants que els oferim amb la nostra conducta i la nostra expressivitat.  L'observació i l'escolta activa ens poden ajudar com a docents a respectar les diferents estratègies  d’autoconsol que tenen els bebès, segons ens diuen els investigadors, i a ajudar-los a adquirir noves eines de control emocional.   

Quant al tema de les emocions morals que comencen a aparèixer a partir que els nens prenen consciència d'ells mateixos i estableixen una relació diferent amb els altres, com es veu en la investigació del psicòleg Michael Lewis. En aquest punt del desenvolupament emocional de la primera infància augmenta la responsabilitat dels mestres en interaccionar amb els egos en construcció dels infants, amb l’aparició d'emocions que abans dels dos anys no solen experimentar com lorgull o la vergonya. Aquestes emocions tenen un component molt fort de resposta a certes regles tàcites que s’estableixen en el seu entorn pròxim i, per tant, depenen molt de les expectatives o el judicis que nosaltres posem damunt dels infants. Hem de tenir molta de cura de no ferir-los o estressar-los ja que són molt sensibles a les nostres interaccions.

Per finalitzar m’agradaria comentar  l’asèpsia hospitalària, de laboratori, que traspassa el documental i que mostra una falta d'amor que provoca un cert rebuig  a l’hora de veure el vídeo. L'amor és sempre necessari en  qualsevol activitat que tingui a veure amb  els bebès. Crec que a aquests investigadors no els vendria gens malament escoltar aquesta xerrada de la seva col·lega Laura Gutman: "El poder del discurso materno" sobre les necesitats de la primera infància i el vincle afectiu.